En la notació mensural, una proportio -indicada a la partitura amb un signe convencional, generalment un trencat- servia per a assenyalar un canvi proporcional en el valor de les figures rítmiques, normalment una disminució (més rarament, un augment). Les proporcions més habituals eren la dupla (disminució del valor de les notes segons la proporció 1:2), la tripla (disminució segons la proporció 1:3) i la sesquialtera (2:3). Pel que fa a l’acuïtat, la proportio dupla (2:1) indicava o caracteritzava l’interval d’octava; la proportio tripla (3:1), l’interval de dotzena (quinta més octava), i la proportio sesquialtera (3:2), el de quinta. Una altra proportio important era la sesquitertia (4:3), característica de la quarta.
m
Música