Quan aquesta relació era ternària, és a dir, quan el valor d’una brevis era el mateix que el de tres semibrevis, el tempus s’anomenava perfectum; quan era binària rebia el nom d'imperfectum. Als segles XIII i XIV, el terme tempus s’emprà també per a denominar pràcticament el mateix que, als segles XV i XVI, designà el terme tactus: la unitat de temps o pulsació bàsica d’una obra, representada primer per una brevis i després per una semibrevis.
Música