Els exemples més comuns són el doset, el treset, el siset, etc. A la partitura, s’indica amb una xifra -sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal a sota o a sobre del grup- que determina la nova divisió. La figura que representa cada una d’aquestes noves divisions és, en general, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell. L’ús d’aquesta notació no es generalitzà fins al segle XIX, però amb anterioritat existien nombrosos exemples d’interpretació irregular de grups amb notació regular. El cas més freqüent és l’acomodament de ritmes binaris a ritmes ternaris, sobretot quan es produeixen simultàniament.
Exemple 2
© Fototeca.cat/ Jesús Alises