El nom també s’atribueix de manera genèrica (i, de vegades, poc rigorosa) a altres tipus d’ornaments de característiques similars. S’indiquen amb signes o bé amb petites notes. Originàriament, el mordent consistia en una oscil·lació ràpida, breu o prolongada, entre la nota principal i la nota inferior (normalment, a distància de semitò). L’ornament començava per la nota principal i atacava sobre la pulsació. A partir del Romanticisme, l’atac de l’ornament començà a fer-se abans de la pulsació (com unes curtes anacrusis), fent coincidir l’accent sobre la nota principal. També existia el mordent invertit (o superior), la forma breu del qual (3 notes) fou anomenada schneller per C.P.E. Bach. Cal tenir present, però, que han estat moltes les variants, interpretacions i, fins i tot, confusions que han caracteritzat l’evolució no solament dels mordents sinó dels ornaments en general, i que fan difícil qualsevol tipus de generalització.
m
Música
Mordent
© Fototeca.cat/ Jesús Alises