supertònica

f
Música

El segon grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 2) i l’acord tríada format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana II), anomenat així per ser el grau immediatament superior respecte de la tònica.

En ambdós modes es troba a distància d’un to sencer (re, per exemple, tant en do M com en do m). Sobre la supertònica es forma un acord perfecte menor en el mode major i un de disminuït en el mode menor (o perfecte menor, si s’usa l’escala menor melòdica). La supertònica és també la fonamental de l’acord de dominant de la dominant. En algunes ocasions el segon grau es rebaixa, per exemple per a formar l’acord de sexta napolitana.