diabolus in musica
*

m
Música

Designació llatina dels teòrics dels segles XIV-XVI referida al tríton successiu o simultani, l’ús del qual contravenia les regles.

Encara el 1725, en el Gradus ad Parnassum, de J.J. Fux, el mestre Aloysius recorda al deixeble Josephus l’existència del rodolí "Mi contra Fa/diabolus in musica" (mi i fa no representen aquí els noms moderns de notes, sinó que formen part de la locució amb què en l’antic sistema hexacordal es denominava l’interval de tríton). El sobrenom, encara ben conegut, ha quedat reduït a fet anecdòtic, però és un record viu del paper que ha tingut el tríton, potencialment destructor de la tonalitat.