Es tracta d’una variant ornamental de la típica cadència conclusiva medieval en la qual les dues veus extremes passen d’un interval de 6a a un de 8a J per moviment contrari i conjunt. Al final del segle XIX, A.G. Ritter atribuí a Francesco Landini (~1325-1397) la paternitat d’aquesta fórmula, molt present també al llarg del segle XV i primera meitat del XVI.
F. Landini: Amor c’al tuo suggetto
© Fototeca.cat/ Jesús Alises