L. van Beethoven: Sonata per a piano núm. 9, op. 14 núm. 1, Allegro
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
El ritme harmònic és un indicador que s’aplica preferentment a la música tonal i que serveix per a valorar l’activitat d’un fragment. De fet, mitjançant l’acceleració o desacceleració del ritme harmònic es pot aconseguir un efecte d’acceleració o desacceleració del conjunt tot i que els valors rítmics de les parts que hi intervenen (ritme melòdic) es mantinguin constants. En aquest sentit, és habitual que el ritme harmònic s’acceleri en els moments cadencials (vegeu l’exemple 4a d’harmonia) i que, en general, un tempo lent presenti un ritme harmònic relativament ràpid, i en canvi, un tempo ràpid mostri un ritme harmònic relativament lent. D’altra banda, el canvi d’harmonia pot ser determinant en l’organització rítmica (vegeu l’exemple 4 de ritme). Així, no és infreqüent que el temps mètricament accentuat coincideixi amb un accent harmònic (accent). En aquest sentit, un fenomen rítmic com l’hemiòlia comporta en general un canvi de ritme harmònic.