Acord de sexta i quarta
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Rep aquest nom perquè els intervals que s’estableixen entre el baix i la 3a de l’acord i entre el baix i la fonamental són de 6a i 4a respectivament. També se’l coneix com a 2a inversió. Se’l considera un acord dissonant, ja que l’interval de 4a des del baix és dissonant. Se’n distingeixen els següents tipus: el d’unió o de pas, que fa de pont entre dos acords, generalment entre l’acord en estat fonamental i la seva 1a inversió (acord de sexta) (ex. a) i el d’amplificació o auxiliar, que enllaça un mateix acord en estat fonamental, el baix del qual es manté lligat (ex. b). Aquests dos tipus tenen lloc en posició mètrica dèbil. També s’inclou com a 6a i 4a l’acord de V grau en estat fonamental amb una appoggiatura superior de la 5a i una altra de la 3a, conegut amb el nom de 6a i 4a cadencial perquè se sol donar en els processos cadencials. L’acord de 6a i 4a cadencial, que apareix en posició mètrica forta resolent les appoggiature en posició mètrica dèbil, té la mateixa estructura d’un acord en 2a inversió (ex. c).
Alguns teòrics consideren que l’acord de 6a i 4a, a causa del seu caràcter dissonant, és un fenomen de tipus melodicoornamental més que no pas harmònic. En conseqüència, descriuen els exemples anteriors no tant en termes d’enllaç entre diferents fonamentals, sinó en termes de prolongació d’una mateixa harmonia per mitjà de diferents recursos melòdics (appoggiatura, brodadura i nota de pas).