Nota real
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Les notes reals, és a dir, les notes que formen part de l’acord, coincideixen amb els elements constitutius d’aquests (acord). Les notes estranyes, atès que són les notes que no pertanyen a l’acord, reben una justificació de tipus melodicoornamental. De fet, tant la brodadura, com l’appoggiatura, l’anticipació, l’escapada, la nota cambiata, la nota de pas o el retard permeten que les diferents veus no restringeixin el seu recorregut melòdic a les notes de la tríada (exemple 1). Així mateix, l’ús de les notes estranyes suposa un increment de l’activitat melòdica en relació amb la durada de l’acord. Cal assenyalar que el fet que aquestes notes tinguin qualitat d’estranyes no vol dir que no influeixin en l’harmonia i que no siguin, precisament, característiques d’alguns girs harmònics: de fet, el retard sobre l’acord de V de la 3a i la 5a és a l’origen de l’acord de 6a i 4a cadencial i per tant contribueix a la sensació d’última dominant que pot assolir un acord amb aquestes característiques. En aquest sentit, també l’anticipació de la tònica sobre la dominant s’interpreta com un gir conclusiu. D’altra banda, la combinació sincrònica de notes estranyes amb notes reals dona peu a interessants trobades intervàlliques dissonants (consonància/dissonància).