En el context musical es mesura habitualment en hertz. Les vibracions musicals solen ser complexes i es distingeix entre freqüència fonamental, que és la més baixa i la que dona el to emès, i freqüències parcials, que són tota la resta. El conjunt de totes elles constitueix l’espectre de la vibració. La freqüència d’un so musical fou determinada per primera vegada per M. Mersenne, que, al segle XVII, experimentà amb cordes de gran longitud, de manera que la vibració fos lenta i es pogués avaluar a simple vista, i, per extrapolació, deduí les freqüències dels moviments més ràpids que donaven lloc a sons audibles.
f
Música