Normalment, s’harmonitza una melodia que originàriament no té harmonia, com ara una melodia popular o un coral. S’entén que una harmonització ha de fer explícita l’harmonia implícita d’una melodia, sense que això vulgui dir que una melodia només sigui susceptible de rebre una única harmonització, com ho demostra el fet que, per exemple, un mateix coral hagi rebut diferents harmonitzacions (J.S. Bach, Jesu, der du meine Seele, ’Jesús de la meva ànima', BWV 352, 353, 354). D’altra banda, l’harmonització a quatre veus de melodies (cant donat), així com la realització de baixos (baix donat), és una de les pràctiques més comunes de l’ensenyament de l’harmonia.
f
Música