Les notes extremes del tetracord eren fixes a distància de 4a J i les dues internes eren mòbils. Tot i que la variabilitat de les notes internes sembla que era molt gran entre els músics pràctics, els teòrics parlaven de tres menes de gènere: el diatònic (on els tres intervals, de greu a agut, eren de mig to, to i to), el cromàtic (mig to, mig to i un to i mig) i l’enharmònic (quart de to, quart de to i dos tons). Aquests tres tipus de gènere melòdic s’apliquen també a l’escala completa del sistema grec formada per diversos tetracords encadenats del mateix gènere (diatònic, cromàtic o enharmònic).

Gènere
© Fototeca.cat/ Jesús Alises