Es tracta d’una eina pedagògica que tenia com a objectiu l’aprenentatge de les relacions entre els noms de les notes (en notació alfabètica) amb les síl·labes de solmització (ut-re-mi-fa-sol-la). Tot i que no apareix en cap de les obres de Guido, diversos tractats l’atribueixen al monjo italià. Fins al segle XIII apareix amb el nom de manus musicalis i en l’obra Musica practica (1482), de B. Ramos de Pareja, consta amb el nom de manus Guidonis. També ha estat anomenada ’mà harmònica'. Fou utilitzada fins als segles XVII o XVIII.
f
Música