brevis
*

m
Música

Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIII al XVII.

Deriva del punctum, una de les dues formes simples de la notació pneumàtica. En la notació mesurada, la breu equival a tres o a dues semibreus, segons si s’empra en temps perfecte o en imperfecte. La seva unitat superior és la longa. Es representa mitjançant una nota quadrada sense cauda, que tant pot ser acolorida com buida. El seu silenci es representa mitjançant un traç vertical que ocupa un sol espai del pentagrama.