Pensament molt estès entre els teòrics de la Grècia antiga segons el qual cada element bàsic de la música (afinacions, registres, ritmes, instruments...) posseeix un determinat caràcter que explica els efectes que una música produeix en l’oient. El que més tard, sota el nom d’expressió, es volgué considerar com el fruit del treball de composició i, per tant, com la principal aportació del bon compositor, els grecs ho consideraven un aspecte del mateix material musical, que el músic simplement havia de saber utilitzar d’acord amb la funció que, en cada cas, la música havia d’acomplir (fer plorar, fer escoltar, fer dansar, fer riure, purificar...).
Música