També pot contenir responsoris o altres cants del repertori. Per a cadascun d’aquests cants es dona la fórmula salmòdica i la terminació o diferència que ha de permetre un millor encadenament de la cadença final amb la repetició de l’antífona. La seva finalitat és fonamentalment pràctica: ajudar el cantor eclesiàstic a aprendre de manera metòdica els elements variables de la salmòdia. Sovint apareix incorporat en altres tipologies com antifonaris, graduals, tropers, prosers o costumaris. També es troba sovint vinculat a volums on hi ha tractats teòrics. Foren especialment freqüents abans del desenvolupament de la notació musical de claus i línies al segle XI. El més antic conservat, el de Sant Riquer, data del final del segle VIII.
m
Música