En 1864-71 se’n feu càrrec el conservatori de la capital francesa, i durant les dues guerres mundials fou suspès. Instituït per Napoleó amb l’objectiu d’impulsar la cultura francesa, avaluava tant els coneixements tècnics com la creativitat dels concursants, i la prova definitiva, un cop passada una primera eliminatòria, consistia en la composició d’un fragment de música escènica a partir d’un text proposat pel jurat. El premi consistia en una beca, facilitats per a l’estrena de les obres, dispensa d’algunes obligacions civils, com ara el servei militar, i el finançament d’estudis musicals durant dos anys a la Villa Mèdici de Roma, i posteriorment a França i a Alemanya. Les crítiques que acusaven el premi de burocratitzat, amb tendència al nepotisme i d’un academicisme excessiu semblen confirmar-se per l’escassetat de compositors rellevants entre els premiats, tot i que en el seu palmarès figuren G. Bizet, Ch. Gounod, H. Berlioz o C. Debussy.