Les primeres notícies de Bayreuth associades a activitats musicals daten del segle XV, època del marcgravi Frederic I, abans burggravi de Nuremberg, que la convertí en capital. Sota el seu govern, els contactes amb Prússia foren molt estrets i es mantingueren fins ben entrat el segle XVIII, cosa que tingué una importància cabdal en la vida cultural de la ciutat. Consta l’existència, devers mitjan segle XV, d’una escola de cant amb un cor de dotze a setze nens que cantaven durant els oficis. La Reforma s’establí a Bayreuth el 1523 i, com en el cas de moltes ciutats alemanyes, transformà la música religiosa que s’executava fins aleshores. La litúrgia protestant no arribà, però, a anorrear la tradició musical catòlica. Es conserven col·leccions de música de compositors protestants de Nuremberg, com ara Jacob Meiland i Erasmus Rotenbucher. A més, sorgiren autors locals de relleu, com Georg Schmalzing, poeta i compositor. El 1604 el marcgravi Cristià d’Ansbach-Bayreuth (1603-1655) convertí la ciutat en capital dels seus dominis i hi traslladà la seva cort. Nomenà Johann Staden, de Nuremberg, organista de la cort, lloc que ocupà durant tretze anys. El 1619 s’inaugurà el nou orgue de la Stadkirche, que atragué músics de la talla de H. Schütz, S. Scheidt i M. Praetorius. Després de la guerra dels Trenta Anys, que feu minvar la vida musical de la ciutat, Bayreuth anà recuperant la seva antiga vitalitat. Se sap que el mateix 1661 s’hi va interpretar per primer cop una òpera, un singspiel titulat Sophia. Hom hi construí un teatre en el qual es representaven nombroses òperes i gèneres afins de compositors alemanys i italians. A partir del primer terç del segle XVIII passaren per Bayreuth músics i cantants alemanys i italians: G. Carestini, Galletti, G. Paganelli, K.H. Graun, F. Benda, J.J. Quantz, i el 1748 el vell teatre de la cort fou substituït per un de nou de gran fastuositat arquitectònica. Però la mort de la marcgravina Guillemina (1758), gran protectora de la música, marcà el final d’una etapa daurada. A partir d’aquest moment, tot i que es mantingué la celebració de concerts, Bayreuth esdevingué una ciutat de província més. No recuperà l’antiga vitalitat musical fins a la segona meitat del segle XIX, i des d’aleshores el nom de la ciutat ha estat unit profundament al nom de Richard Wagner i al festival dedicat a la música d’aquest compositor. Fou el mateix Wagner qui inaugurà el Teatre dels Festivals de Bayreuth el 1876. Des d’aquest any, i amb algunes interrupcions, el festival de música de Wagner s’ha anat celebrant i ha arribat fins als nostres dies.
f
Música