Música culta
Els testimonis musicals més antics que s’han conservat són molt escassos, per bé que deixen entreveure un estret lligam amb la música que es feia a la resta d’Europa. És a partir del Renaixement, però, que es comença a disposar de documentació suficient sobre la vida musical de Croàcia, en particular de la regió adriàtica. A la part septentrional les lluites gairebé contínues contra els invasors turcs no afavoriren un floriment cultural. Un dels músics més notables del segle XVII fou I. Lukacic, autor d’una música que es pot incloure dins del Barroc primerenc. El 1629 J. Palmoticcompongué Atalanta, la primera òpera escrita per un croat. Durant gran part del segle XVIII l’estil barroc predominà entre els compositors locals, fins i tot quan en altres països ja havia donat pas al Classicisme. A les primeres dècades del segle XIX el moviment romàntic entrà amb força i el nacionalisme musical tingué com a objectiu trobar i reflectir en la música l’esperit de la nació croata. El màxim representant del nacionalisme musical croat fou V. Lisinski, que en les seves obres feu ús de material folklòric. Ell és l’autor de la primera òpera en llengua croata, Ljubav i zloba ('Càbala i amor', 1846). Altres compositors destacables de l’època foren F. Livadic, F. Pokorni, I. Padovec, F. Pintarici I. Zajc. El nacionalisme musical es prolongà més enllà de la Primera Guerra Mundial amb compositors com B. Bersa, F. Dugan, J. Hatze o V. Rosenberg-Ružic. La Fundació Musical Croata, nascuda el 1827, es transformà el 1916, en el Conservatori de l’Institut Musical Croat, que juntament amb el Conservatori de Zagreb (1921) i l’Acadèmia de Música (1922) són els tres centres d’ensenyament musical més importants del país. El 1919 sorgí l’Orquestra Filharmònica de Zagreb. A partir dels anys quaranta s’observà un progressiu abandonament dels postulats nacionalistes a favor d’altres tendències musicals, com ara la composició serial, les tècniques aleatòries, la música concreta i l’electrònica. Entre els compositors d’aquestes tendències destaquen M. Cipra, S. Šulek, B. Sakac i I. Malec. A Croàcia se celebren diversos festivals musicals d’índole molt variada. Un dels més importants és el Festival Biennal de Música Contemporània de Zagreb, organitzat per primer cop el 1961.
Música folklòrica
El gran patrimoni de música tradicional de Croàcia es caracteritza per una gran diversitat, resultat de les característiques geogràfiques de la zona i també de circumstàncies històriques, entre les quals hi ha les migracions durant les guerres contra els turcs. Es troba música vocal, vocal i instrumental, i instrumental, lligada a rituals, festivitats i a esdeveniments de la vida quotidiana. Les diferències són evidents en tots els elements musicals bàsics i particularment en les relacions tonals i en les formes de cant. Malgrat això, és possible distingir dues àrees geogràfiques bàsiques que corresponen a dos estils també fonamentals: la part adriàtica, amb trets que recorden més les tradicions populars italianes, i la part interior, on és molt evident la influència de l’Europa oriental. El cant polifònic és el més corrent, tot i que també es troben cants a l’uníson. El cant polifònic es desenvolupa per moviment paral·lel o per moviment contrari. Entre els instruments aeròfons hi ha la sopila, amb sis forats i doble llengüeta, la jedinka, una flauta, i la dvojnica, una flauta amb doble bisell i dos tubs. També es troben la dude i la gajde, variants locals del sac de gemecs. Els cordòfons més destacables són la tambura dvožica, un llaüt amb dues cordes, la tamburica, llaüt de quatre o sis cordes, i també el violí. La lirica és un instrument d’arc que acompanya sobretot les danses, com també la tamburina. Hi ha instruments, en canvi, que sempre apareixen sols. Aquest és el cas de la guitarra i de l’acordió.