i trompeta | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia de la música

trompeta

substantiu femeníf
Música
música mús
En la classificació Hornbostel-Sachs, una de les tres categories en les quals es divideixen els aeròfons de columna o instruments de vent pròpiament dits (aeròfon).

Els instruments agrupats sota aquesta denominació consisteixen en un tub més o menys allargat i de formes diverses, que conté una columna d’aire oberta pels dos extrems del tub. Es fan sonar aplicant els llavis en un dels extrems, tot impulsant el buf de manera que aquests vibrin amb la pressió de l’aire. Aquesta obertura específi ca, anomenada embocadura, sol ser de diàmetre petit i inferior a la de l’extrem oposat, que sovint s’eixampla tot formant el pavelló. La vibració dels llavis es transmet a la columna d’aire interior, on s’amplifica i s’enriqueix amb els diferents harmònics, responsables del timbre característic de cada instrument. El so, generalment potent, es projecta des del pavelló. La producció de les diferents notes està basada en l’emissió dels harmònics naturals del tub mitjançant la variació de la pressió i velocitat de l’aire empès entre els llavis de l’intèrpret, recolzats a l’entrada de l’embocadura.

Identificada per Hornbostel i Sachs amb els números 423, aquesta categoria es divideix en dues: trompetes naturals (423.1), és a dir, trompetes sense forats ni mecanismes que puguin modificar el so fonamental del tub acústic, i trompetes amb mecanismes per a modificar el so fonamental (423.2), sovint anomenades trompetes cromàtiques. D’altra banda, aquestes dues categories se subdivideixen en d’altres. Les trompetes naturals es classifiquen, segons la secció longitudinal del tub acústic, en trompetes de tub espiral (423.11) i trompetes tubulars (423.12). Les trompetes cromàtiques (amb mecanismes per a modificar el so fonamental) es divideixen en trompetes amb forats (432.21), com la corneta del Renaixement i el serpentó, trompetes amb colissa (432.22), com els sacabutxos i trombons, i trompetes amb vàlvules (432.23), com la trompa, la trompeta o el fiscorn.

Al llarg de la història aquest tipus d’instruments han estat construïts en materials molt diferents: des de cargols de mar, banyes d’animals i tubs de fusta (principalment canyes) fins a ceràmica i metall. La construcció en altres materials com el vidre i els plàstics són més escassos i experimentals. A partir de la tecnologia dels metalls, aquest material ha estat el preferit, des de les buccinae romanes fins als instruments de la família del metall de l’orquestra i la banda modernes, atès que li confereix un so potent i brillant, tradicionalment associat al poder diví i militar. Tot i això, les cornetes renaixentistes i els serpentons es feren sempre de fusta folrada exteriorment de pell. Actualment els instruments d’aquest grup es troben en totes les cultures.

Entre les primeres notícies d’ús d’aquests instruments a les capelles europees cal esmentar les trompes de la cort catalanoaragonesa, esmentades en documents de la cancelleria de l’any 1335 que fan referència a instruments tocats pels joglars anomenats trompeters. Durant el Renaixement, aquests instruments evolucionaren cap a tota mena de trompetes bastardes, sacabutxos i corns, descrits detalladament per M. Praetorius (1611), en molts dels quals diversos mecanismes permetien variar la fonamental. Aquests instruments seguiren sempre associats a l’ús militar fins a la seva definitiva incorporació a l’orquestra barroca.

Per associació, en el llenguatge popular, s’anomenen trompetes tota mena d’instruments d’altres cultures i èpoques que per la seva forma, pavelló o funcionament recorden els nostres. Així doncs, se sol parlar de trompetes àrabs, tibetanes, egípcies, romanes, de bambú i de ceràmica, termes que per manca de precisió sovint provoquen errors i confusions, ja que en alguns casos no es tracta ni tan sols d’instruments amb embocadura.

Bibliografia

  1. Baines, A.: Brass Instruments. Their history and development, Faber & Faber, Londres 1976
  2. Baines, A.: Woodwind Instruments and their History, Faber & Faber, Londres 1967
  3. Baines, A.: The Oxford Companion to Musical Instruments, OUP, Oxford 1992
  4. Brancour, R.: Histoire des Instruments de Musique, París 1921
  5. Donnington, R.: The Instruments of Music, Metuen & Co, Londres 1962
  6. Herbert, T.: The Cambridge Companion to Brass Instruments, Cambridge University Press, Cambridge 1977
  7. Marcuse, S.: A Survey of Musical Instruments, Nova York 1975
  8. Museu de la Música: Catàleg/I Instruments, Ajuntament de Barcelona, 1991
  9. Pedrell, F.: Diccionario Técnico de la Música, Isidro Torres, Barcelona 1874
  10. Sachs, C.: The History of Musical Instruments, Norton, Londres 1940
  11. Smithers, D. L.: The Music&History of the Baroque Trumpet before 1721, Dent & Sons, Londres 1973
  12. Tarr, E.: La trompette, Payot, Lausana 1977
  13. Tintori, G.: Gli strumenti musicali, Torí 1971
Col·laboració: 
REL
Llegir més...