El territori fou colonitzat entre el 870 i el 930. No es coneix gairebé res de la tradició musical que aportaren els pobladors originals. A causa del seu aïllament, durant segles els islandesos no tingueren notícia del desenvolupament musical del continent europeu, fet que no es donà en cap altre poble.
Música medieval
La música medieval, consistent en cançons populars monofòniques i en música religiosa antiga, dominà el panorama musical fins ben entrat el segle XIX. Les cançons populars antigues es poden dividir en dos grups: els rímur, poemes èpics que solien cantar-se quan la família es reunia al vespre, i les tvísöngur, cantades normalment a dues veus masculines, l’una de tenor i l’altra de baix. Els únics instruments musicals comunament coneguts són la primitiva langspil i la islandesa fidla. Es tracta d’una espècie de cítares, exclusives d’Islàndia, per bé que comparteixen característiques amb altres instruments de la família de les lires amb arc del nord d’Europa.
Ríma
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Tvísöngur
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
La conversió d’Islàndia al cristianisme (1000 dC) assenyala el principi d’una nova era en la història islandesa. Amb la religió cristiana arribà la música eclesiàstica de l’època. La partitura musical més antiga que es conserva correspon a un llibre d’himnes luterans, datat el 1589. El Graduale, publicat per primer cop el 1594, es componia bàsicament de música litúrgica.
Música nova
El segle XIX marcà el moment de la regeneració musical. El 1840 fou instal·lat el primer orgue a la catedral de Reykjavík, que es convertí ràpidament en el centre de promoció de la "nova música". La població es mostrà molt receptiva i no trigà a aflorar un notable talent creatiu. A mitjan segle XIX es creà el primer grup coral a la capital. Durant molt de temps el cant coral fou la música preferida del públic islandès. Les primeres obres clàssiques, interpretades per islandesos, incloïen les grans composicions corals de Haydn, Händel i Bach.
Al segle XX, Páll Ísólfsson (1893-1974) fou l’impulsor de la vida musical islandesa durant gairebé cinquanta anys. Es formà musicalment a Leipzig i París, i es convertí en un excel·lent organista, conegut en molts països i també molt preat com a compositor i com a director. Entre altres compositors notables cal citar el prolífic Jón Leifs (1899-1970), que utilitzà un llenguatge nacionalista, Jón Nordal (1926), creador d’obra orquestral, i Thorkell Sigurbjörnsson (1938), un dels principals compositors de música contemporània.
L’extensió de la formació musical, la proliferació d’escoles de música per tot el país i l’interès del públic han estimulat el desenvolupament d’activitats musicals de tota mena. A més de diversos conjunts de vent i de cors, existeixen nombroses formacions orquestrals de cambra, simfòniques, professionals i no professionals, d’òpera, de ballet i altres agrupacions musicals. Són moltes les societats que organitzen i patrocinen concerts diversos i Islàndia és visitada amb freqüència per artistes estrangers de primera fila i de renom mundial. El Festival de les Arts de Reykjavík convoca, bianualment, un programa de concerts de màxim nivell, concorregut per artistes islandesos i estrangers. Reykjavík, una de les capitals estatals més petites del món, s’ha constituït en el centre musical d’una nació culturalment molt ambiciosa, malgrat la seva escassa població.
Bibliografia
- Europe, The Garland Encyclopedia of World Music, Garland publishing inc., Nova York i Londres 2000
- New Music in Iceland, IMIC, Reykjavík 1992
- Nordal, J. i Kristinsson, V., ed.: Iceland, The Republic, Reykjavík 1996
- Ragnarsson, H.R.: A Short History of Icelandic Music to the Beginning of the 20th Century
- Stability in Improvisation, A Repertoire of Icelandic Epic Songs (Rímur), Forlaget Kragen, Copenhaguen