De l’Alta Edat Mitjana, en resten algunes mostres de música religiosa, sobretot misses i motets de compositors pràcticament desconeguts que treballaven a les esglésies de la ciutat. La prosperitat basada en el comerç que, des de la Baixa Edat Mitjana, experimentà la ciutat és a la base de la seva transformació en centre cultural, cosa que repercutí també favorablement en la seva vida musical. Al segle XVI, durant les guerres de religió, Amsterdam esdevingué un dels centres més importants del calvinisme, confessió que imposà canvis radicals en la litúrgia i la música religiosa. El llatí fou bandejat i, durant molt de temps, es prohibí que l’orgue acompanyés els cants. Es començà a tocar sol només al principi i al final dels oficis, costum que perdurà fins al segle XVIII. Les severes normes del calvinisme també afectaren la música profana, que restà limitada a l’àmbit familiar. Els burgesos d’Amsterdam, però, eren amants de la música i és per això que, malgrat les restriccions, el seu ensenyament hi continuà molt estès. Cal recordar que la ciutat fou bressol d’alguns professionals destacables com Hendrik Anders (segle XVII), compositor, i Johannes Schenck (segle XVII), violista i compositor. Amb el temps, però, les normes es relaxaren i a partir de la segona meitat del segle XVII el conreu de la música profana esdevingué més públic. El 1638 es fundà el Stadsschouwburg sul Keizersgracht (Teatre Municipal) i el Teatre d’Òpera Italiana (1680). L’any 1946 es creà De Nederlandse Opera, la companyia oficial d’òpera neerlandesa, que, a partir del 1986, es convertí en De Nederlandse Operastichting i passà a residir al Muziektheater, inaugurat aquell mateix any. La societat Felix Meritis nasqué el 1777 i tenia una sala de concerts amb orquestra pròpia, com també el Concertgebouw (1888). L'Orquestra del Concertgebouw començà a funcionar independentment de la sala de concerts a partir dels anys quaranta del segle XX i actualment és mundialment coneguda. La música coral ha estat cultivada per institucions com el cor Toonkunst (1829) i el Maatschappi Caecilia (1841). Amsterdam, a més, esdevingué un centre important pel que fa a la publicació musical. Estienne Roger, H. Constapel i J.J. Hummel són entre els editors de més anomenada a la primeria del segle XVIII. L’ensenyament de la música i els festivals són ben arrelats a Amsterdam. El Conservatori d’Amsterdam, fundat el 1884, i el Muzieklyceum són dos centres docents molt importants, i el Festival d’Holanda (1947) té una notable projecció. L’oferta de concerts de la ciutat va des de l’òpera fins a la música de cambra.
f
Música