El seu nom en basc és Bilbo. Des del punt de vista musical, Bilbao no començà a destacar fins al final del segle XVIII. El primer teatre es construí cap al 1799 i al principi del segle XIX fou fundada una Sociedad Filarmónica. Un dels seus membres fou, després de les guerres napoleòniques, Juan Crisóstomo de Arriaga, un gran compositor romàntic que morí prematurament a París quan només tenia vint anys. El 1817 es construí un segon teatre, l’Arriaga. Com a tot el nord de la Península Ibèrica, a Bilbao és molt apreciat i cultivat el cant coral. La Coral de Bilbao, una de les més actives, fou fundada el 1886. La Sociedad Filarmónica recuperà la seva antiga energia i el 1904 construí la primera sala de concerts, on actuaren els intèrprets més grans de l’època, entre els quals hi havia Pau Casals. A més, la Sociedad Filarmónica dugué a terme altres activitats dinamitzadores: impulsà la música de saló a través del famós cuartito, s’ocupà de la música sacra, publicà una excel·lent revista musical i influí sobre la renovació del conservatori quan aconseguí que el compositor txec Armand Masik n’assumís la direcció. En aquesta època, també, visqué el més gran dels compositors bascos, Jesús Guridi, que després d’haver estudiat a la Schola Cantorum de París fou actiu a Bilbao com a organista i director de la Masa Coral.
La vida musical de Bilbao s’enriquí extraordinàriament després de la Primera Guerra Mundial com a conseqüència del gran desenvolupament industrial i financer que conegué la ciutat. En aquesta època nasqué l’Orquestra Simfònica de Bilbao, dirigida per Vladimir Goldsmann. Paral·lelament es desenvolupà una bona indústria de fabricació d’orgues. Després de la Guerra Civil Espanyola, la vida musical de Bilbao continuà girant al voltant de la Sociedad Filarmónica. El 1941 es creà una orquestra municipal, dirigida per Jesús Arámbarri (1903-1960), director d’orquestra i excel·lent compositor, singularment versat en l’harmonització i l’orquestració dels cants populars bascos. La gran passió per l’òpera italiana portà a la creació de l’ABAO, una associació d’amics de l’òpera que celebra un festival anual en què participen les primeres figures del món de la lírica.