Aquestes característiques solen resumir-se en el concepte d’impedància, que expressa la relació entre el moviment d’un medi (velocitat) i l’esforç (força) que cal fer per a aconseguir-lo. Per a comunicar una mateixa velocitat, un medi d’alta impedància demana més esforç que un de baixa impedància. Així, quan l’ona incideix sobre un medi d’impedància molt més alta que la del medi inicial, la reflexió és molt important. En cas contrari, la reflexió és baixa, i gran part de l’ona incident és transmesa al segon medi. Quan el medi inicial de propagació és gairebé unidimensional (és a dir, el seu gruix i la seva amplària són petits comparats amb la llargària, com en les cordes dels instruments musicals), l’ona reflectida té un sentit de propagació invers al de l’ona incident. De vegades, el canvi d’impedància no prové estrictament d’un canvi de medi. És el cas dels conductes d’aire unidimensionals que presenten canvis bruscos de secció o forats (com les columnes d’aire contingudes dins els tubs dels instruments de vent). Tot i que el medi de propagació és sempre l’aire, un eixamplament del conducte implica una disminució d’impedància, mentre que un estretament n’implica un augment.
En l’àmbit de l’acústica de sales, el fenomen de reflexió és el responsable de la reverberació. En els instruments musicals, la durada, la intensitat i l’estabilitat del so depenen directament dels processos de reflexió i transmissió. Així, en els instruments de corda de règim lliure (com, per exemple, la guitarra), el moviment inicial que es comunica a les cordes pateix una reflexió i una transmissió en arribar al punt d’acoblament amb la caixa de ressonància. Si la reflexió és baixa (i, doncs, la transmissió és alta), la corda deixa de vibrar i, per tant, de comunicar moviment a la caixa. Malgrat que el moviment inicial de la caixa sigui important, aquest s’extingeix ràpidament i el so resultant és intens però molt breu. Si la reflexió és alta (i la transmissió baixa), el moviment de la caixa és de poca amplitud, però es manté durant més temps. En aquest cas el so és llarg, però feble. En els instruments musicals autoexcitats (com els d’arc i els de vent), les reflexions són fonamentals per a controlar i estabilitzar l’entrada d’energia que permet mantenir el so. Per exemple, en els instruments de vent de llengüeta (clarinet, oboè...), les reflexions que retornen cap a l’embocadura són les que determinen el moviment de les llengüetes i, per tant, l’entrada de cabal. Si aquestes reflexions no són prou intenses, el control del moviment no és eficaç i el so resultant pot ser molt inestable.