No es tenen notícies d’activitat musical a la ciutat fins al principi del segle XVI, època en què s’ha documentat l’existència d’uns "orgues doblats" i de llibres de salms (1508). El 1536, s’instal·là un orgue de Miquel Serdanya al nou temple parroquial de Santa Maria, i des de llavors el govern del consell de la ciutat finançà la capella de música. Joan Pau Pujol fou proposat com a organista a Mataró el 1591, i el 1595 es construí un nou orgue de vint-i-dos registres, bastit per Josep Bordons. La polifonia devia ésser habitual a la parròquia des del principi del segle XV, però no fou fins el 1616 que es regulà la incipient capella de música, amb Felip Pujol com a mestre de capella. Al llarg del segle XVII anà augmentant l’esplendor de la capella de Mataró, i el càrrec esdevingué una plaça ben considerada a Catalunya. El canvi de segle s’escaigué sota el magisteri de Llop Simón, a qui succeí Salvador Laverni. La capella constava de quatre escolans de cota roja, dos tenors, un xantre, un baixonista i quatre ministrils que hi eren agregats. Les obres d’ampliació del temple gòtic comportaren la construcció, el 1736, d’un nou orgue de tres teclats i trenta-cinc registres encomanat a Antoni Boscà. Al segle XIX s’hagué de refer la capella de música, reduïda només a quatre tiples, dos tenors i un baix, amb instrumentistes generalment contractats. Els mestres de capella del XIX foren A. Mitjans, H. Alberich, M. Berga, J. Roure, M. Blanch i Puig, i F. Mas, mentre que a l’orgue serví durant anys J. Isern. Un altre centre important per a l’activitat musical de la ciutat fou el col·legi de Santa Anna, de la comunitat d’escolapis, on la capella de música i els estudiants residents oferien actes sacres i oratoris.
Quant a la música profana, al segle XVI es documenten balls i festes "de joglars". Al segle XIX aparegueren diferents centres d’esbarjo i locals amb pràctica musical: el 1832 s’obrí el Teatre Principal, on es feien representacions d’òpera i sarsuela, i poc després es crearen el Casino Filharmònic (1849), el Casino Orfeo (1860) i el Casino Armonía (1872). Altres teatres foren l’Euterpe (1877), el Teatre Prado (1868), el Fènix i l’Ateneu de la Classe Obrera (1900), i el Teatre Clavé. Les associacions corals claverianes també hi foren presents amb la coral L’Antiga, que aixecà un teatre d’estiu, seguint la inspiració dels Jardins d’Euterpe. Al segle XX prosseguí l’activitat de l’Ateneu de la Classe Obrera, que tenia una secció coral, i el 1906 es creà el Círcol Catòlic d’Obrers, amb activitat teatral i musical al teatre Sala Cabanyes. L’Acadèmia Musical Mariana, constituïda el 1918, esdevingué un important grup coral dedicat a la música religiosa. De resultes del nou moviment coral endegat per l’Orfeó Català, el 1903 es fundà l’Orfeó Mataroní, que fou refundat el 1951. El 1907 ja funcionava el Foment de la Sardana, d’ideologia republicana i actiu fins el 1921. Sense dubte, l’Associació de Música de Mataró (1927-32) fou la més activa del segle, amb l’organització de concerts, tant simfònics com de solistes. En aquell període l’activitat lírica fou prou intensa, dirigida en ocasions per Josep Sabater o Gaspar Cassadó. En alguna ocasió oferí concerts el mataroní Frank Marshall. El 1911 s’organitzà una banda municipal que assolí força anomenada. En aquesta època s’obriren també locals de ball on eren freqüents els concerts de jazz. A la segona meitat del segle XX s’organitzà una nova Associació de Música (1950-69), així com una secció de les Joventuts Musicals (1956), activa fins la dècada dels vuitanta. Durant els anys de la postguerra continuaren les minses representacions de sarsueles als teatres cinema Clavé i el Bosque-Monumental. Més recentment cal destacar l’activitat coral del Cor Madrigalista (1975), la Coral Primavera per la Pau (1983) o el Cor de Cambra de Mataró (1991), com també de diferents centres pedagògics.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- L’orgue de Santa Maria de Mataró, Minerva, Mataró