Les primeres notícies documentals de la seva existència són del segle XII, però no fou fins el 1712 que rebé el privilegi de ciutat per part de l’arxiduc Carles III d’Àustria. El segle XVIII fou una època de prosperitat per a Reus, que es convertí en la segona ciutat de Catalunya gràcies a un gran desenvolupament comercial. Són escasses les notícies de les activitats musicals a la vila durant els primers segles de la seva història, i totes estan relacionades amb les esglésies. A més, se sap de la presència d’una capella de música a l’església prioral de Sant Pere, bastida al segle XVI damunt l’antiga església romànica de Santa Maria. Alguns músics reusencs gaudiren de reconeixement fora de la pròpia vila, com fou el cas d’Antoni Martin i Coll (~1680-1734), autor de quatre antologies organístiques que contenen obres seves i també d’altres compositors. Hi ha poques dades sobre els seus primers anys, però se sap que des de molt jove residí a Castella i que fou organista primer de San Diego de Alcalá i, més tard, de San Francisco el Grande. Josep Marraco i Xauxas (1814-1873), organista i autor de diverses misses, himnes i altres peces de música sacra i també de saló, desenvolupà la seva carrera musical a la catedral de Barcelona, on fou mestre de capella suplent. Així mateix cal destacar la figura de Josep Maria Benaiges i Pujol (1855-?), organista i compositor, autor de cinc misses, dues òperes i alguna peça simfònica i de cambra. El 1884 obtingué la plaça de segon organista a la capella reial de Madrid i el 1885 en fou nomenat primer organista.
El 1775 fou inaugurat el Teatre Principal, que deixà d’existir al principi de la dècada del 1890. Durant la segona meitat del segle XIX, Reus conegué un esclat de creació de noves entitats musicals, entre les quals destaquen la Societat Recreativa El Círcol (1852) -que el 1882 obrí el Teatre Fortuny, on es conserva un arxiu amb fons documentals de tota la història del teatre- i el Centre de Lectura, fundat el 1859. Aquesta entitat també obrí un teatre propi, el Teatre Bartrina, inaugurat el 1918 -i rehabilitat l’any 1997-, que des del 1990 és la seu del Conjunt Orquestral Camerata XXI. Reus també disposa d’altres espais que duen a terme nombroses activitats musicals. Hi ha el Teatre La Palma, un escenari a l’aire lliure del principi del segle XX i amb una sala polivalent per a poder oferir una programació més àmplia. També hi ha el Teatre Bravium -construït el 1906 i que és part del Centre Catòlic, i l’antic Bràvium Acció Cultural-, que és utilitzat per diverses entitats, com l’Orquestra Simfònica de Reus, creada el 1997, la cobla Reus Jove i el grup de grallers la Canya d’Or. L’Orfeó Reusenc (1918) disposa d’un teatre propi, compartit per societats tan diferents com l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc, una coral i una secció sardanista. A més de la cobla Reus Jove, hi ha la Cobla Reus i també cal destacar l’activitat de l’Esbart Santa Llúcia. Des de l’any 1988 funciona l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), que actua com a centre de generació i coordinació de les activitats culturals a la ciutat. Sota la denominació Els Festivals d’Estiu s’agrupen un centenar d’espectacles que inclouen un cicle de música de cambra, dansa, jazz, exposicions i altres manifestacions culturals. El 1975 es creà la Companyia Lírica Ciutat de Reus, que es dedica a la difusió de la sarsuela. L’any 1980 nasqué Carrutxa, una associació que s’ocupa de la recerca i difusió del patrimoni etnològic del Baix Camp, com també de la dinamització cultural, incloses les formes de música tradicionals.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Arnavat i Carballido, Albert: Teatre Fortuny: més d’un segle, Consorci Teatre Fortuny, Reus 1994-1998
- Amigó i Anglès, Ramon: Josep Fusté Ferré, vint-i-cinc anys de direcció: 1957-1982, Orfeó Reusenc, Reus 1982
- Gort i Juanpere, Ezequiel
- Gomis i Espada, Josep: Annals de l’Orfeó Reusenc (1918-1993), Orfeó Reusenc, Reus 1994