i música de Tarragona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia de la música

música de Tarragona

substantiu femeníf
Música
música mús
Música desenvolupada a Tarragona (Tarragonès).

Els romans hi arribaren el 218 aC i tingué un paper clau durant l’època de la conquesta romana d’Hispània (segles II-I aC). August creà una nova divisió provincial, arran de la qual Tarragona esdevingué capital de la província Citerior i experimentà una gran transformació. La monumentalitat de la ciutat romana hi és encara apreciable. No hi ha constància documental de quan fou creat el bisbat. La primera notícia sobre un bisbe data del segle III, en concret del 257, any en què un bisbe anomenat Fructuós fou ajusticiat pels romans durant la persecució dels cristians.

Al llarg del segle V caigué en mans dels visigots, i al principi del VIII, de les tropes islàmiques. La història de la capella de música de la catedral de Tarragona es remunta al segle XII. Es té notícia d’un caput scholae anomenat Ramon que ocupà el càrrec del 1179 al 1187. Se sap també que A. Palacià i P. Sunyer foren mestres de capella de la seu durant el segle XV. L’època d’esplendor de la música religiosa a la ciutat fou el cinc-cents. Durant aquest període, els músics que ocuparen la plaça foren N. Borgonyó (1504), A. Merlet (1506), F. Tovar (1516-18), J. d’Alcalà (1518), J. Salvador (1519), B. Cabrera (1520), P. Figueres (1521), G. Bertran (1528), J. Borgonyó (1533), M. Robledo (1549-69), N. Fletxa (1571), A. Bertran (1576), N. Zorita (1578-86), Pere Peruga (1587) i Joan Pau Pujol (1593-96), el darrer dels quals ocupà més tard (1612) el mateix càrrec a Barcelona. Gran part de la documentació referent als segles XVII i XVIII es cremà durant la guerra contra els francesos. Tanmateix, se sap que Isidre Escorihuela era mestre de capella a la catedral el 1672. El seu nebot, Josep Escorihuela, ocupà el mateix lloc des del 1695 fins al 1708. També obtingué prestigi Joan Crisòstom Ripollès, format a Tarragona mateix i mestre de capella del 1708 al 1746. El seu successor fou Joan Rossell (1746-62). A la segona meitat del segle XVIII exerciren el càrrec, entre d’altres, Antoni Milà, Bonaventura Feliu i Melcior Juncà. Durant aquesta centúria la capella era força nombrosa i tenia prop de vint músics. Els segles XIX i XX veieren néixer diverses entitats culturals i musicals a la ciutat, com ara el Teatre Principal, l’Ateneu de Tarragona (1863), la Societat Filharmònica o l’Orfeó Tarragoní. Aquest darrer, fundat el 1904 per Joan i Xavier Gols, desaparegué el 1939, però la Societat Filharmònica sobrevisqué amb el nom d’Institut Musical, del qual depenia el Conservatori Elemental. El 1975 la Diputació de Tarragona es feu càrrec d’aquest conservatori, que es convertí en Conservatori de Grau Mitjà. El centre posseeix una orquestra que fa concerts regularment. Cada any, des del 1993, l’ajuntament convoca el Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona, obert a participants de qualsevol nacionalitat i sense límit d’edat. La vida musical també és marcada pel Festival d’Estiu de Tarragona, que engloba diverses propostes, com ara el Festival Internacional d’Orgue, convocat per l’ajuntament i que es desenvolupa a l’orgue històric (segles XVIII-XIX) de la capella de la Mare de Déu del claustre de la catedral, a més de diverses representacions teatrals, de ballet i d’òpera, celebrades a l’Auditori del Camp de Mart. El Festival d’Estiu també inclou: "Kesse Músiques del Món a Tarragona", que pretén donar a conèixer la música ètnica; "Música als Patis", amb una variada oferta de música de cambra; "Dansa a Cel Obert", que vol difondre entre el públic companyies de dansa novelles, i finalment el Curs Internacional de Música de Tarragona, amb la participació de personalitats del món de la música, com els pianistes Josep Colom i Antoni Besses i el violinista Gerard Claret.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Baixauli i Morales, Eduard: Tarragona musical: un siglo de vida artística, 1850-1950, l’autor, Tarragona 1969
  2. Ramon i Vinyes, Salvador: Los órganos de la catedral de Tarragona, Caja de Ahorros Provincial de Tarragona
  3. Gráf. Fernández, Tarragona 1974
  4. Grifoll i Guasch, Joan: La cultura musical i el seu entorn: primer centenari del Seminari de Tarragona (1886-1986), l’autor, Cambrils 1988
  5. Morant i Clanxet, Jordi: La Societat Coral l’Àncora de Tarragona, Societat Coral l´Àncora, Tarragona 1985
Col·laboració: 
AMJ / R
Llegir més...