De la catedral de Tortosa procedeixen tres manuscrits de música polifònica primitiva -anteriors al segle XIV- que es conserven a l’arxiu. El còdex 97 de la catedral conté el motet Gaudeat Devotis, una important mostra de l’estil de l’època. El tortosí Guillem Molins i Despuig, bisbe de la ciutat del 1475 al 1513, fou el teòric musical més destacat del segle XV a l’àrea catalanoaragonesa. Al llarg de la seva història, Tortosa ha estat sota la influència de Tarragona, i el seu emplaçament geogràfic l’ha convertida en un punt de trobada entre Catalunya, València i Aragó. La catedral tingué una capella estable des de mitjan segle XV, i entre el 1497 i el 1499 Marturià Prats hi construí un orgue. Al segle XVI, la capella fou remodelada i ampliada. Tortosa sobresortí més en l’àmbit de la música sacra que en el de la música profana. Una de les figures més notables de la història de la música religiosa torto sina fou el compositor Joan Bros (1776 - 1852), nadiu de la ciutat. Format a la catedral i a Barcelona, és autor de misses, salms, diversos misereres, lamentacions, un tedèum i un ofici de difunts. Fins i tot durant el segle XIX, els compositors més importants ho foren de música religiosa. D’aquesta centúria destaca la figura de J.A. Nin, mestre de capella de la seu en 1824-35 i en 1841-67. Interpretà obres del Renaixement espanyol, en particular de Tomás Luis de Victoria, i sota la seva direcció la capella assolí un alt nivell. Home il·lustrat, feu transcripcions de música polifònica hispànica dels segles XVI, XVII i XVIII i compongué obres religioses. Entre els seus deixebles cal destacar A. Pitarch, S. Gabaldà, D. Gabaldà i, sobretot, F. Pedrell, que entrà en contacte amb Victoria i amb la música hispànica antiga precisament gràcies a Nin. El 1860 es fundà a Tortosa la societat coral La Joventut Dertosense. Enric Camó i Alsina en fou el promotor i, seguint el model de Clavé, implicà en el projecte uns setanta homes, la majoria dels quals eren analfabets. El caràcter conservador de la ciutat, però, no afavoria aquest tipus d’iniciatives, sospitoses de republicanisme, i al cap de quatre anys aquest cor tenia només vint cantants. Els darrers mestres de capella de la catedral durant el segle XIX foren Vicent Ripollès (1867 - 1943) i Marià Baixauli (1861 - 1923). A Tortosa es creà, durant els anys setanta del segle XX, una Escola Municipal de Música com a delegació territorial del Conservatori de la Diputació de Tarragona, que, ja els anys noranta, passà a anomenar-se Escola de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa.
f
Música