Les primeres dades sobre la vida musical a Palma són del segle XIII i estan relacionades amb la catedral. El 1244 es fundaren a la seu diverses dignitats -càrrecs establerts- de caràcter musical i el 1269 el capítol catedralici organitzà els cants de l’ofici diví. El 1332 es concretaren les Ordinationes pro Choro de la catedral. Pel que fa a la figura del mestre de cant, tot i que és molt antiga no està documentada a la seu fins el 1472. L’activitat musical profana consta, amb caràcter àulic, en les Lleis Palatines de Jaume III de Mallorca promulgades el 1337. Altres testimonis de la vida musical cortesana són unes pintures murals realitzades vers l’any 1300 i conservades al Museu de Mallorca.
El capítol de la catedral creà el 1564 la capella musical i també el càrrec de mestre de capella. Els primers mestres foren Pau Villalonga (1564-1609) i Antoni Vicenç (1596-1609 i 1609-?). La capella cantava obres polifòniques -amb acompanyament instrumental o sense- i originàriament estigué constituïda per cinc baixos, cinc tenors, cinc contralts i els minyons de cor per a les parts més agudes. Pel que fa al món de la música profana, cal destacar que el 1529 els Jurats de Mallorca crearen el conjunt Els Tamborers de la Sala i que el 1595 els canonges i el Gran i General Consell crearen un joch de ministrils per a sonar a les solemnitats de la seu i també a les festes ciutadanes. Ja al segle XVII, a la seu, destacaren els mestres de capella Miquel Serra (?-1638), Jaume Antoni Bordoi (1638-54), Magí Fiol (1654-98) i Joan Martí (1698-1730). El 1662 es fundà el Teatre Principal i el 1742 s’hi realitzà la primera representació operística, amb l’obra Píramo e Tisbe de S. de Lorenzo. Durant els anys 1767 i 1768 una companyia italiana hi representà diverses òperes de N. Jommelli, B. Galuppi, G.F. de Majo i N. Piccinni.
El 1705, després d’un llarg conflicte entre el bisbe i els canonges, es reprengué la representació -musicalment en estil barroc internacional- del Davallament, que es feia a la seu, com a mínim, des de l’inici del segle XVII. El 1712 es fundà el Convent de la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri i des del 1718 i fins al 1797 aquesta congregació organitzà la interpretació d’oratoris, aproximadament una per any, tretze dels quals s’han conservat a l’arxiu de Sant Felip Neri, alguns escrits expressament per al convent de Palma. La capella de la seu estigué dirigida durant aquest segle XVIII per mestres com Miquel Suau (1717-27), Miquel Planes (1727-30), Rafel Vallès (1730-47), Gabriel Miquel (?-1747), Llorenç Estrada (1747-1810) i Jaume Sanxo (1793-1803). Des del 1730 la capella del palau de l’Almudaina es convertí en una entitat musical important i de gran vigor que rivalitzà fortament amb la capella de la seu. En el camp de l’orgueneria, cal destacar Damià i Sebastià Caimari, que el 1702 construïren l’orgue de l’església del Socors. El 1746 Mateu Bosc construí l’orgue de Sant Jeroni i el 1762 el seu nebot Jordi Bosc bastí el monumental orgue dels dominicans, actualment a la parròquia de Santanyí. A l’Arxiu de Sant Felip Neri s’han conservat testimonis documentals de la presència a Mallorca, els darrers anys del segle XVIII, de música orquestral, com la Sinfonia con Violini, Oboe, e Corni Obligati, de P. Anfonsi (1727-97), o la Sinfonia con Violino, Flauti, Corni Viola e Basso, d’A. Fillz (1730-60). Durant el segle XIX, el Teatre Principal es convertí en el centre de la vida musical. En les cada cop més freqüents temporades operístiques es representaren obres de G. Rossini, S. Mercadante, G. Pa cini, G. Donizetti, V. Bellini, G. Verdi i Ch. Gounod. Des de mitjan de segle, destacaren les veus locals de J. Sabater -de nom artístic Sabatini-, B. Massanet, J. Bou, J. Ordinas i F. Mateu, conegut com a Francesc Uetam. Els mestres de capella més destacats de la seu foren Miquel Sanxo (1803-04), Antoni Cladera (1810-40), Joaquim Sancho (1840-50), Joan Capó (1850-?) i Joan Sastre (?-1903). Destacaren els organistes Antoni Albertí (1816-21), Miquel Tortell (1823-68) i Joan Albertí (1881-1882). El 1896 obrí el Saló Beethoven.
El 1902 s’inaugurà el Teatre Líric, entitat que organitzà cicles de concerts i temporades d’òpera i sarsuela. Des del principi del segle XX fins al 1936 Palma visqué una intensa vida musical, testimoniada per la creació de nombroses noves entitats, com ara l’Orfeó Mallorquí (1899), l’Orfeó de la Defensora Palmesana (1899), la Societat de Concerts Beethoven (1903), el Cercle de Belles Arts (1903), l’Associació de Cultura Musical (1924), l’Associació Bach per la Música Antiga i Contemporània (1926), el Comitè pro Chopin (1930) i la Capella Clàssica de Mallorca (1931). Durant aquests anys s’organitzà la Festa de la Sibil·la i els Festivals de Música Mallorquina (des del 1926) i el Festival Chopin (1931-36), en els quals participaren intèrprets i compositors de renom internacional. Després de la Guerra Civil, l’activitat de la Capella Clàssica continuà fins el 1964. Joan Maria Thomàs creà els grups corals Cuatro de Empezar (1948-50) i el Coro Hispánico de Mallorca (1950-51) i organitzà també el Festival de Bellver entre el 1953 i el 1956. Des dels anys seixanta es consolidà el conservatori i es creà l’Orquestra Simfònica Ciutat de Palma. En 1964-67 es desenvolupà el Festival Internacional de la Cançó de Mallorca. A partir del 1970 Palma visqué una gran activitat coral amb l’aparició de conjunts com la Coral l’Alba (1970), els Antics Cantors de Sant Francesc (1971), la Coral Brotet de Romaní (1972), la Coral Universitària (1977), la Coral de Sant Josep Obrer (1978), el Cor del Conservatori (1979), la Coral Es Taller (1979) i el Cor de Cambra Studium (1982). Aquest esclat coralístic generà la creació de la Federació de Corals de Mallorca. Els anys vuitanta nasqueren el Taller de Composició (1985-89), l’Associació de Compositors (1986), les diverses orquestres Pro Art, la Camerata Instrumental de la Universitat de les Illes Balears, el grup vocal i instrumental de música antiga La Quarta Sciència i l’Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma.
Durant els darrers anys del segle XX, l’activitat musical s’ha articulat a l’entorn de diversos esdeveniments: les temporades de concerts de l’Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma, les temporades d’òpera del Teatre Principal i els cicles concertístics organitzats per entitats com la Fundació "la Caixa", l’Obra Social de la Caixa de Balears Sa Nostra, la Banca March, el Teatre Municipal, la Fundació Pilar Juncosa i Joan Miró i el Palau March. També s’hi celebren diversos festivals, com els Encontres de Compositors, que s’iniciaren els anys vuitanta, Un hivern a Mallorca, Setmana Internacional d’Orgue, Festival Mundial de Danses Folklòriques, Festival Internacional de Jazz i Festival de Música Clàssica. Pel que fa als concursos, cal destacar el Concurs Internacional Fredéric Chopin de piano, el Francisca Quart de cant i el Premi Internacional de Composició.
Palma disposa de diversos espais creats per a acollir els diferents esdeveniments musicals. Pel que fa a teatres, hi ha el Teatre Principal, el Teatre Municipal i el Teatre Romà, al Poble Espanyol. Els principals centres d’audicions són l'Auditorium de Palma de Mallorca, la Sala Mozart de l’Auditòrium de Palma, l’Auditori del Centre de Cultura Sa Nostra, l’Auditori de la Fundació "la Caixa" i l’Auditori del Conservatori. A més, cal esmentar la sala de concerts del Cercle de Belles Arts (Casal Balaguer). També les esglésies són escenari de concerts, sobretot la seu, l’església de Santa Eulària, Sant Jeroni i Sant Felip Neri. Entre els diversos conjunts instrumentals cal ressaltar l'Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma, l’Orquestra Illa de Mallorca, la Camerata Sa Nostra, Solistes de Mallorca, Ensemble de flautes de Mallorca, els Tamborers de la Sala, la Banda Municipal i la Banda del Govern Militar de Mallorca. Entre les entitats corals destaquen Poema Harmònic, Capella Mallorquina, Capella Oratoriana, Coral Studium, Coral Universitària, Nins cantors del Col·legi de Sant Francesc o Cor del Teatre Principal. La vida musical de la ciutat batega a l’entorn d’entitats com la Fundació Pública de les Balears per la Música, lde Música de la Universitat de les Illes Balears, les Joventuts Musicals, la Federació de Corals de Mallorca, l’Associació de Compositors de les Illes Balears i l’Institut Pau Villalonga de Musicologia.
Preciosos testimonis documentals s’han servat a l’Arxiu de la Seu, l’Arxiu del Regne de Mallorca, l’Arxiu de Sant Felip Neri, l’Arxiu del Seminari, l’Arxiu de la Societat Arqueològica Lul·liana, l’Aula de Música de la Universitat de les Illes Balears i la Biblioteca March. El Museu de Mallorca guarda alguns instruments musicals històrics i també importants mostres d’iconografia musical. Significatives imatges plàstiques de la música medieval, renaixentista i barroca s’han conservat al museu de la seu, a la seu mateix, al Museu Diocesà i a les esglésies de Sant Miquel, Sant Francesc, Sant Jeroni, el Socors, la Sang, Santa Eulària, Sant Felip Neri i la Mercè. Palma té importants orgues històrics a la catedral i a les esglésies del Socors, de la Santa Creu, de Sant Jeroni, de la Mercè i de Sant Francesc. A més, disposa de biblioteques especialitzades en temàtiques musicals. Les més importants són la de l’Aula de Música de la Universitat de les Illes Balears i la del Conservatori Superior i Professional de Música i Dansa de les Illes Balears. També hi ha una Fonoteca Pública. L’educació musical té com a principal centre el Conservatori Superior i Professional de Música i Dansa de les Illes Balears. Són igualment nombroses les escoles i acadèmies musicals, per exemple l’Escola de Música Mètode Ireneu Segarra, l’Escola Béla Bartók, l’Escola de Música Sant Josep Obrer, l’Escola de Música Santa Mònica, l’Escola de Música Madre Alberta i l’Escola de Música de Sant Gaietà.
Bibliografia
- Buades i Juan, J.M.: Apunts per a una història de l’òpera a Mallorca, "V Simpòsium i Jornades Internacionals de l’Orgue Històric de les Balears", Pollença 1998
- Carbonell, X.: Balls i danses populars i tradicionals als arxius malloquins. Panorama Musical, "Informatiu/ divulgatiu del fet musical a les Balears", núm. 1 i 2, Palma 1990
- Carbonell, X.: Iconografia musical. La Seu de Mallorca, ed. Olañeta, Palma 1995
- Carbonell, X.: Els instruments musicals del Betlem de l’Església de la Sang, "Estudis Baleàrics", núm. 20, Palma 1986
- Company i Florit, J.: Cinquanta anys de la Capella Oratoriana. Una aproximació a la història del cant coral a Mallorca, Taller Gràfic Ramon, Palma 1997
- Fiol i Tornilla, P.: Schola Cantorum del Seminari de Mallorca, II Simpòsium sobre els Orgues Històrics de Mallorca i Trobada de Documentalistes Musicals, Inca 1995: Llompart, G.: El Teatre Medieval a la Seu, La Seu de Mallorca, Palma 1995
- Mol, J.: El moviment coral mallorquí lliçó de vitalitat popular, "Madrigal. Revista de la Federació de Corals de Mallorca", núm. 8, Palma 1989
- Parets i Serra, J.: La Ópera en Mallorca (siglo XIX), "Panorama Balear", núm. 108, Palma 1982
Complement bibliogràfic
- Estelrich i Massutí, Pere: La Banda Municipal de Palma: 25 anys, Ajuntament de Palma, Palma de Mallorca 1991
- Rubió, Antoni: Vuit anys de concurs pop-rock a Palma, Ajuntament, Palma de Mallorca 1991
- Merino, Fernando: Deu anys de Festival Internacional de Jazz a Palma, Ajuntament, Palma de Mallorca 1991
- Massutí i Oliver, Pere Antoni: Coral de Sant Jaume: 60 anys de vida (1939-1999), Palma de Mallorca 1999
- Sabater, Gaspar: De la casa de las comedias al Teatro Principal: aproximación a la historia de nuestro primer coliseo, Consell Insular, Palma de Mallorca 1982
- Fullana i Moragues, Antoni: Capella Mallorquina: 10 años de historia (1966-1976), Obra social de la Caja de Ahorros de Baleares, Palma de Mallorca 1976
- Fullana i Moragues, Antoni: Capella Mallorquina: XXV aniversari, 1966-1991, Caixa de Balears "Sa Nostra", Palma de Mallorca 1991
- Fullana i Moragues, Antoni: Capella Mallorquina: itinerario musical por Europa y América, Caixa de Balears "Sa Nostra", Palma de Mallorca 1982