cornetí

m
Música

Cornetí

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument de vent-metall, de forma molt semblant a la trompeta moderna, consistent en un tub de perforació lleugerament més cònica que la d’aquesta la llargària del qual és modificada gràcies a un sistema de pistons (generalment tres).

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta. El so és generat per la vibració dels llavis, recollida per un broquet metàl·lic que generalment es pot separar del cos de l’instrument. Té un tub acústic encorbat, de llautó o altres materials, que acaba en un pavelló i en alguns casos pot incorporar tons o bombes per modificar-ne el so fonamental. És un instrument transpositor afinat generalment en si♭ o en la. Té una extensió de dues octaves i una quinta. Hi ha també un cornetí soprano en mi♭.

Fou creat a França al primer quart del segle XIX quan s’incorporaren pistons (cornet à pistons) a la corneta simple o corneta de posta. En un principi s’usava amb un broquet cònic com el de les trompes. Amb el temps s’hi adaptà un broquet més pla i es convertí en instrument solista en alguns tipus de bandes i orquestres de ball per la seva agilitat i flexibilitat. Cap al 1920 fou substituït per la trompeta tant en la música de jazz com en la popular. El cornetí en mi♭, de so agut i molt penetrant, ha estat molt usat com a solista en les bandes de metall.