El territori de l’actual Romania ha estat durant molts segles escenari de guerres i invasions, mentre que les èpoques d’estabilitat política han estat més aviat curtes. Aquesta història agitada és un dels factors determinants del seu desenvolupament cultural. Durant molts segles, la música religiosa i la música popular foren les principals protagonistes de la vida musical romanesa. Tanmateix, hi ha referències de grups instrumentals a les corts dels prínceps als segles XV i XVI. Més endavant, es té notícia d’algun conjunt coral al servei del príncep de Valàquia. Ja més avançat el segle XVII, la influència de la música europea es deixà sentir més i es feu molt popular entre l’aristocràcia de Bucarest. Al llarg del segle XIX sorgiren una gran quantitat de teatres a la ciutat, el més notable dels quals és el Teatre Nacional (1852). Famoses companyies estrangeres d’òpera visitaren Bucarest durant la primera meitat del segle XIX i els compositors romanesos s’hi inspiraren per crear el vodevil romanès. La música fou també emprada com a eina de propaganda política i de difusió del nacionalisme. En aquest context sorgí, entre altres institucions, la Societat Filharmònica (1833). L’orquestra després anomenada Orquestra Filharmònica George Enescu de Budapest nasqué el 1868 i actualment gaudeix de reconeixement internacional. També cal destacar la Societatea Simfonicn Buciumul (1892), la Societatea Filarmonicn Românn (1894), la Societatea Filarmonicn Lyra (1892) i, ja al segle XX, l’orquestra Camerata a Conservatorului (1966).
La música coral ha gaudit sempre de gran popularitat a Bucarest. En són una prova les nombroses formacions corals creades al llarg dels segles XIX i XX, algunes de les quals han sobreviscut fins als nostres dies: Cîntnretii Stabului Ostirii (1836), Bukarester Deustche Liedertafel (1852) i els cors de la Ràdio Romanesa (1942), de la Filharmònica George Enescu (1950) i de la Cambra Madrigal del conservatori (1963), de gran reputació internacional.
El Premi de Composició George Enescu fou creat el 1913 en honor del primer compositor romanès de fama internacional, amb l’objectiu de donar a conèixer nous compositors autòctons. Després d’alguns anys d’interrupció fou reprès el 1958, que es creà el Festival Triennal George Enescu. Al llarg dels segles XIX i XX anaren sorgint diversos centres d’ensenyament musical. Una de les institucions que actualment encara es manté en actiu és el Conservatori de Musica i Declamació (1865), rebatejat amb el nom de Conservatori Ciprian Porumbescu, que és el principal centre docent musical de Romania.