música de Caracas

f
Música

Música desenvolupada a Caracas (Veneçuela).

Fou fundada el 1567 sobre un poblat indígena i el 1830 es convertí en la capital de la nova república independent de Veneçuela. Els primers indicis de vida musical a Caracas es remunten a la fundació, el 1591, d’una escola de cant gregorià. El càrrec de mestre de capella, detingut per primer cop per Gonzalo Cordero, no s’instaurà a la catedral fins el 1671. El pare Pedro Palacios Sojo, gran mecenes musical, creà cap al 1783 una Academia de Música, amb el compositor J.M. Olivares al capdavant. Al voltant de Sojo i d’aquesta acadèmia s’aglutinaren alguns dels compositors veneçolans de música religiosa més notables del moment, entre ells J.A. Caro de Boesi, J.J. Landaeta, J.A. Lamas i J.F. Velásquez. Durant una part del segle XIX, el Romanticisme dominà el panorama musical de Veneçuela, amb compositors com F. Larrazábal, J.A. Montero o F. Villena, aquest darrer autor de nombroses sarsueles. Sorgiren el Teatro Caracas (1854) i el Teatro Municipal (1881), els escenaris dels quals acolliren representacions de sarsueles i òperes. El darrer quart del segle també veié néixer les primeres figures veneçolanes de projecció internacional: la pianista, directora i compositora T. Carreño i el compositor i director R. Hahn. Durant el primer terç del segle XX, alguns compositors assumiren la tasca de promotors musicals i al voltant d’ells girà durant molt de temps la vida musical de la ciutat. Aquest és el cas de V.E. Sojo, J.B. Plaza, A. Calcaño o J.V. Lecuna. Els anys trenta del segle XX nasqué l’Escuela de Música, anomenada més tard Escuela Superior de Música José Ángel Lamas, i fou creada l’Orquesta Sinfónica de Venezuela, que ha tingut, entre altres directors, els compositors veneçolans A. Estévez i A. Sauce. Entre els centres d’ensenyament musical més destacats hi ha el Conservatorio Juan Manuel Olivares i el Conservatorio Nacional de Música. Pel que fa a la música electrònica, cal destacar la creació del laboratori Estudio de Fonología (1964) i més tard, dins la Universitat Central de Veneçuela, del Centro de Documentación e Investigaciones Acústico-Musicales. El Festival Musical de Caracas, instaurat els anys seixanta, és un important mitjà de difusió de l’obra dels joves compositors. Al Teatro Teresa Carreño, un dels més importants de la ciutat, es representen òperes, peces teatrals, ballets i altres espectacles. Cal esmentar també la important tasca d’edició i difusió de la música de compositors veneçolans que porta a terme la Fundación Vicente Emilio Sojo.