Foren els jesuïtes, com en molts països sud-americans, els qui introduïren la música europea en aquest país. Juan Vaseo, Luis Berger, Pedro Comental i Domenico Zipoli foren alguns dels músics notables que iniciaren els indígenes en la música sacra europea, fonamentalment com una part de la missió evangelitzadora. Durant molts anys, a Buenos Aires, els dos centres musicals principals foren el col·legi dels jesuïtes i la catedral. Al segle XVII, en ambdues institucions hi havia un cor, un petit grup orquestral i un orgue. El primer mestre de capella del qual es té notícia fou Juan Vizcaino de Agüero, nascut al Tucumán al començament del segle XVII. Els nombrosos llibres de música de la catedral repartits per diverses biblioteques i arxius de la ciutat testimonien que, al llarg del període que va des del principi del segle XVII fins al segle XIX, la música espanyola tingué un gran pes, però que a partir del segle XIX es donà preferència progressivament a l’estil italià. Quan Buenos Aires esdevingué capital del virregnat de Riu de la Plata (1777) es convertí en un nucli d’importància política i cultural. Començà el regne de l’òpera italiana, que dominà el panorama musical de la ciutat durant gairebé tot el segle XIX. El primer teatre públic fou el Teatro de Óperas y Comedias (1757), seguit pel Teatro de la Ranchería (1783), però la gran febre constructora data del segle XIX, època en què s’edificaren el Coliseo Provisional (1804), el Teatro de la Victoria (1838), el Teatro del Buen Orden (1844), el Teatro de la Federación (1845), el Teatro Colón (1857-88), el Teatro de la Ópera (1872), el Teatro Politeama (1879), el Teatro Nacional (1882) i altres. Les obres de Rossini, Bellini, Donizetti, les operetes franceses i la sarsuela foren molt populars. Actualment el Teatro Colón, reobert el 1908, és ld’un concurs anual de compositors d’òperes.
Els concerts s’iniciaren als salons particulars de burgesos i aristòcrates. Les saetas, tonadillas i altres gèneres populars eren les preferides de les classes altes argentines. En aquests ambients triomfaren tres compositors que tingueren un gran protagonisme en la vida musical de la ciutat: Amancio Alcorta (1805-1862), Juan Bautista Alberdi (1810-1884) i Juan Pedro Esnaola (1808-1878). Paral·lelament, nasqueren moltes associacions que tenien com a objectiu promoure la vida concertística, entre les quals destaquen la Sociedad Filarmónica (1822), la Escuela de Música y Canto (1822) i la Sociedad de Mayo (1854). Ja al segle XX nasqueren l’Orquesta Filarmónica de la Asociación del Profesorado Orquestal (1919), que donà a conèixer les obres de compositors europeus contemporanis com Stravinsky, Honegger, Falla, Debussy, Ravel i també la de joves compositors argentins, la Wagner Association (1912), els Amigos de la Música (1946) i el Grupo Renovación (1929).
També nasqueren altres orquestres: la del Teatro Colón (1924), l’Orquesta Radio el Mundo (1930), l’Orquesta Filarmónica (1949) i l’Orquesta Radio Nacional (1951). Altres conjunts de menys envergadura però que també han contribuït a l’enriquiment musical de la ciutat són la Camerata Bariloche (1966), l’Ensemble Musical de Buenos Aires (1968) i l’Orquesta de Cámara Juvenil (1970). La vida concertística és actualment rica gràcies, en gran part, a l’esforç de tota una sèrie d’entitats que anualment organitzen temporades de recitals i concerts, tant de música de cambra com simfònics. Entre aquestes entitats, hi ha l’Asociación Amigos de la Música, l’Asociación Amigos del Arte, l’Asociación Argentina de Compositores i altres.
El primer centre docent fou el Colegio Real de San Carlos, ara Colegio Nacional, fundat durant l’últim terç del segle XVIII. Ja al segle XIX el capellà José Antonio Picazarri creà l’Escuela de Música y Canto (1822) i el 1875 nasqué l’Escuela de Música de la Provincia. A més hi ha el Conservatorio Municipal de Música Manuel de Falla (1930) i el Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas (1924). Les publicacions dedicades a la música han estat sempre abundants a Buenos Aires. Entre les que han aparegut al llarg del segle XX hi ha el "Correo Musical" (1904), "Música" (1906), "Mundo Musical Sudamericano" (1924), "Microcrítica" (1966) i "Revista del Instituto de Investigación Musicológica Carlos Vega" (1977).
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Orfeó Català de Buenos Aires. Sis anys de vida orfeònica. Seis años de vida orfeónica: 1917-1923, Compañia Gral. de Fósforos, Buenos Aires 1923