La capital és Kuala Lumpur. A Malàisia Occidental, la població és composta, bàsicament, de malais i xinesos. Els altres grups ètnics presents són els pakistanesos, els hindús i els orang-laut. A Sabah i a Sarawak, els més nombrosos són els aborígens daiaks i els xinesos. La majoria de la població és musulmana i la resta són budistes, hindús, animistes i cristians.
Malàisia Occidental
Gran part de la música de Malàisia Occidental és associada al teatre, la dansa i cerimònies religioses musulmanes, hindús i animistes. Els instruments de percussió en són els protagonistes, especialment els tambors i els gongs. Entre els tambors destaquen el rebana, el gendang i el geduk -aquests dos darrers, tambors dobles-. Pel que fa als gongs, els més importants són el tawak-tawak, el canang i el mung. En el grup dels cordòfons el més estès és el rebab tiga tali, de tres cordes fregades amb arc. Es toca durant les representacions del ma’yong, un gènere teatral que inclou dansa, cant i representació dramàtica.
Entre les danses populars n’hi ha d’individuals i de grup. Algunes s’associen a rituals celebrats entorn de l’agricultura. La més difosa és la ronggeng. Dins la música vocal destaquen els cants d’influència musulmana, com ara el rodat, cantat per dones i amb acompanyament del tar (pandereta). En el teatre d’ombres -wayang kulit-, molt estès sobretot al nord, el titellaire utilitza el cant i els instruments per a explicar les històries èpiques. Els cants estan estretament lligats amb la vida quotidiana i les activitats diàries. També hi ha cançons on s’explica la història de la tribu, transmeses oralment de generació en generació, i els cants improvisats.
Sabah
Sabah, estat de l’illa de Borneo, és habitat per diversos grups ètnics daiaks de religió animista. La majoria dels seus instruments són fets de fusta, bambú o fulla de palmera. Entre els aeròfons destaquen el turali, una flauta de nas, i un orgue de boca anomenat sumpotan, format per vuit tubs de bambú. En el grup dels cordòfons hi ha el tongkungon, de vuit cordes, i el sundatang, un llaüt de fusta de dues o tres cordes. El territori més proper a la costa mostra una gran riquesa de cants. Destaquen els cants èpics, interpretats per un home acompanyat pel gambang, un xilòfon de bambú.
Sarawak
Sarawak, estat situat a la part nord-occidental de la costa de Borneo, és habitat bàsicament pels daiaks. Els gongs, que apareixen penjats de manera agrupada, tenen un simbolisme religiós i econòmic molt important. Representen la riquesa i el poder del grup i s’usen en cerimònies i recepcions. Els conjunts més nombrosos estan formats per nou gongs. Entre els iban, el conjunt cerimonial de gongs és format pel setawak i un enkerumong, joc de vuit gongs. La majoria dels cordòfons estan desapareixent. En resten el belikan i l'engkerabab, de dues cordes, i el merebab, amb una sola corda fregada amb un arc. Els termes pegap o timang fan referència a cançons religioses o cerimonials. Les cançons amb poders curatius reben el nom de sugi, i les de dol, el de sabak. Els ritmes són generalment irregulars, les tessitures, baixes, i el to, nasal. Entre els kayan i els kenyah destaca la flauta de nas selengut, feta de bambú i interpretada generalment per dones, i el sapeh, un llaüt de tres cordes tocat només per homes.
Bibliografia
- Birai anak Dap: Two Dayak Chants, "Sarawak Museum Journal", núm. 2, 1949
- Geddes, W.R.: The Land Dayaks of Sarawak, Londres 1954