Es tracta d’una miscel·lània religiosa escrita durant la darrera dècada del segle XIV, que inclou un cançoner musical destinat als pelegrins que acudien al santuari montserratí. El cançoner, conegut amb el nom de Llibre Vermell, consta de deu cants monòdics i polifònics en llatí, català i occità, alguns dels quals són danses. Entre ells hi ha Los set gotxs recomptarem, els primers goigs en català i una de les poques composicions conegudes en llengua catalana de l’Edat Mitjana. El virelaiInperayritz/Verges ses par, d’altra banda, és una de les dues úniques peces polifòniques que existeixen en occità; un manuscrit fragmentari de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (Ms s/n [I]) en conserva una còpia. La col·lecció conclou amb la peça Morir frares nos cové, la versió catalana més antiga de la dansa de la mort -Ad mortem festinamus, a la vegada reproduïda en un fresc del convent de Sant Francesc a Morella (Castelló), datat a mitjan segle XV-. Cal destacar també els tres cànons o caças, a dues o tres veus, O virgo splendens, Laudemus virginem i Splendens ceptigera, i les dues composicions en llatí típiques de l'ars nova francesa, els virelaisStella splendens i Mariam matrem. Valorat en conjunt, el cançoner del Llibre Vermell constitueix el document musical més singular del segle XIV de tots els que es conserven a la Península Ibèrica, i és un dels pocs testimonis que existeixen arreu d’Europa sobre la dansa relacionada amb el culte diví.
Bibliografia
- Anglés, H.: El Llibre Vermell de Montserrat y los cantos y la danza sacra de los peregrinos durante el siglo XIV, "Anuario Musical", X, 1955
- Gómez Muntané, M.C.: El Llibre Vermell de Montserrat. Cants i danses, A. Romero ed., Sant Cugat del Vallès 2000
Complement bibliogràfic
- Llibre vermell de Montserrat, Fundació Revista de Catalunya amb la col.laboració de Nissan-Motor Ibèrica, Barcelona 1989
- Gómez i Muntané, Maria del Carme: El Llibre Vermell de Montserrat: cantos y danzas s. XIV, Los Libros de la Frontera, Barcelona 1990