E1.f.101) i designat amb freqüència pel seu nom alemany Jenaer Liederhandschrift. No es coneix amb certitud la seva procedència, encara que possiblement fou copiat per a Friedrich der Ernsthafe, landgravi de Turíngia. El manuscrit arribà a Jena a mitjan segle XVI, segurament portat per l’elector de Saxònia Friedrich der Grossmütige. Recull prop d’un centenar de melodies, escrites en notació quadrada no mensural, representatives del repertori dels minnesingern, l’equivalent germànic del fenomen trobadoresc. És una de les col·leccions més importants de la cançó monòdica profana en llengua alemanya, juntament amb el Frauenlob Codex de la Biblioteca Nacional de Viena i el Kolmarer Liederhandschrift de la Biblioteca Estatal Bàvara, a Munic. A més dels poemes musicats també n’inclou d’altres sense música. Hi són representats especialment els compositors de la segona meitat del segle XIII, quan el moviment inicià l’abandonament del seu origen aristocràtic i començaren a predominar els compositors burgesos. Der Mysnere, Herman der Damen, Meister Alexander, Frauenlob, Der Unverzagte o Konrad von Würzburg són alguns dels principals noms l’obra dels quals hi és recollida.