helicó

trompa de cavalleria
m
Música

Helicó

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument de vent-metall semblant a una tuba contrabaix de grans dimensions, el nom del qual prové del seu enroscament circular -del grec helikós, ’sinuós’-, que permet portar-lo al voltant del cos recolzat damunt l’espatlla.

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta, dotat de mecanismes per a modificar el so fonamental. El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per un broquet metàl·lic que, generalment, pot separar-se del cos de l’instrument. Té un tub acústic encorbat de metall, quasi sempre de llautó, de perforació cònica. La columna d’aire de l’interior del tub és modificada amb un sistema de vàlvules o bé de pistons i acaba en un pavelló orientat cap endavant. Fou construït possiblement per primera vegada a Rússia, cap al 1845. Ignaz Stowasser, de Viena, en fabricà l’any 1849 d’afinats en fa, mi♭ i si♭. Fou molt popular i usat a les bandes del sud i l’est d’Europa, tant a peu com a cavall, per la comoditat que suposava el fet de poder-lo transportar envoltant el cos.