En aquesta música, el mode designa més un sistema de fórmules melòdiques característiques que no pas una gamma fixa amb una estructura en tricords, tetracords o pentacords i amb graus funcionals definits. Si bé cada maqam ha pervingut amb un nom particular d’origen àrab ('agam), turc (zengule) o persa (segah), alguns maqamat -plural de maqam- poden compartir la mateixa escala i estructura modal. D’altra banda, el maqam pot ser considerat com una forma poeticomusical vocal i instrumental. La principal essència musical del maqam es posa de manifest, i cal ser destacada, en el ?aqsim (improvisació instrumental) i el layali o muwwal (vocal). L’improvisador desenvolupa les diverses facetes del maqam, que constitueixen la seva estructura fonamental i profunda. Aquesta estructura consta bàsicament de tres parts. En la primera, que té un caràcter introductori, l’improvisador hi esbossa l’esquelet del maqam presentant unes fórmules melòdiques inicials i característiques, generalment en la tessitura baixa de l’escala modal. En la segona part s’exploren més àmpliament i en una tessitura més elevada les fórmules melòdiques presentades en la part introductòria. A través de la modulació s’arriba a altres maqamat, que tonalment poden ser veïns o llunyans. La darrera part consisteix en un retorn a la tessitura iniciada en la part introductòria, sovint amb una repetició de les fórmules melòdiques més característiques.
Música