D’una banda, un raga és un mode, en el sentit que se’n pot fer una presentació en forma d’escala per mostrar els seus elements constitutius, els quals poden variar en nombre (de cinc a nou) i tenir formes diferents en els seus sentits ascendent i descendent. A més, entre els seus graus presenta una jerarquia comparable, en certa manera, als centres tonals de la música occidental (la primera part de l’exemple mostra els ragam més importants en la seva transcripció aproximada a la notació occidental). D’altra banda, el concepte de raga s’acosta al de tipus melòdics, en el sentit que inclou també unes determinades fórmules melòdiques que, en el moment de la interpretació, són bàsiques per al seu reconeixement. Tampoc no s’ha d’oblidar que el raga no s’entén sense la seva ornamentació específica i la seva relació sinestèsica amb àmbits com el de les emocions, els astres o les hores del dia.
Ragam bàsics del nord i el sud de l’Índia, respectivament, en una transcripció aproximada a la notació musical occidental
© Fototeca.cat/ Jesús Alises