En la classificació científica s’anomenen cordòfons (cordòfon) i en la de Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer índex decimal. La corda en tensió, com a generador inicial, es posa en vibració per diferents procediments: percussió (piano, clavicordi), pinçament (guitarra, clavicèmbal) o fricció darc o una roda (violí, viola de roda). La tensió de la corda es manté mitjançant diferents mecanismes d’afinació: ponts de tensió (ètnics), lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes. Per amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de ressonadors en forma de cavitat, taules harmòniques o una combinació d’ambdós. Segons la manera en què es disposen les cordes i els sistemes de producció de les notes es poden classificar en dues grans famílies: la de les cítares (cítara1), en les quals les cordes se situen en un pla paral·lel a la taula harmònica, de manera que resten separades d’aquesta mitjançant l’ús de ponts, i la de les arpes (arpa1), en què el pla de les cordes és més perpendicular a la taula. Un grup molt important d’instruments de corda disposen d’un mànec, peça emprada com a prolongació de la taula harmònica, sobre el qual poden recolzar les cordes per escurçar-ne la llargada de vibració amb els dits, produint notes diferents.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Blanch Piqueras, Francisca
- Roig Cerveró, Lluís
- Pla Martínez, Rosa: Els instruments de música, Generalitat Valenciana, València 1995
- Blanch, Fani
- Pla, Rosa
- Roig Cerveró, Lluís
- Gandia i Blanqué, Carme: Els instruments de corda, Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, València 1995