Des del seu inici el seu objectiu principal ha estat fer música d’alt nivell i fer-la arribar a un públic al més ampli possible. Anualment ofereix més de 250 concerts, repartits entre la temporada d’abonament a la seva seu del Symphony Hall -inaugurada l’any 1900-, els concerts a Tanglewood -la seu estival de l’orquestra-, el cicle al Carnegie Hall i les gires, tant nacionals com internacionals. Entre els seus projectes destaquen els encàrrecs de noves obres a compositors contemporanis, els concerts per a joves i famílies i el suport al Tanglewood Music Center, una de les escoles més importants del món pel que fa a la pedagogia de la composició i la formació d’intèrprets. El primer director de l’orquestra fou George Henschel (1881-84), succeït per tot un seguit de directors germànics, entre ells W. Gericke, E. Paur o K. Muck, el darrer dels quals la dirigí en dues èpoques, 1906-08 i 1912-18. Henri Rabaud fou el primer d’una llarga llista de directors francesos que dugueren l’orquestra a una època marcada per la música gal·la, i durant aquest període molts dels músics que la integraven també provenien d’aquest país o s’hi havien format. Fins i tot el rus Sergey Koussevitzky, que hi estigué al capdavant durant vint-i-cinc anys (1924-49), respectà aquesta tendència francòfila. En la seva època començaren els concerts d’estiu a Tanglewood (1937). Posteriorment la batuta ha estat esgrimida per Charles Münch (1949-73) i Seiji Ozawa, la tasca del qual, iniciada el 1973, és previst que s’acabi el 2002. Bernard Haitink és el principal director convidat des del 1995. En parlar de la Simfònica de Boston cal fer esment dels Boston Symphony Chamber Players, com també dels Boston Pops, concerts populars al Symphony Hall que se celebren del maig al juliol.