Fundat el 1917, el lloc de primer violí estigué ocupat successivament per Emil Hauer (1917-32) i Joseph Roisman (1932-67). Foren segon violí: Alfred Indig (1917), Imre Poganyi (1917-27), Joseph Roisman (1927-32), Jac Gorodetzky (1932-33) i Alexandre Schneider (1933-45, 1955-67). István Ipolyi (1917-36) i Boris Kroyt (1936-67) foren els violistes, i Hary Son (1917-30) i Mischa Schneider (1930-67), els violoncel·listes. Després d’haver-se guanyat una reputació a Europa, el 1930 debutà als Estats Units, concretament a la Cornell University (Nova York). El 1938 el conjunt s’establí als EUA i fou quartet resident de la Biblioteca del Congrés a Washington (1940-67) i a la Universitat de Buffalo (1962-67). Destacà en la interpretació del repertori clàssic, especialment de L. van Beethoven. Enregistrà per a les discogràfiques Columbia i Columbia Masterworks. Es dissolgué el 1967. El Nou Quartet de Budapest es formà el 1971, i el mateix any guanyà el tercer premi en el Concurs Internacional Haydn de Viena i el segon premi en el Concurs Internacional Carlo Jachino de Roma. El 1972, el grup treballà amb el famós Quartet Hongarès en el darrer dels seus cursos d’estiu i fou aclamat per la crítica com a successor seu. Des d’aleshores ha fet gires per tot Europa i Amèrica.