L’orquestra era formada per una trentena de músics que, si el repertori ho requeria, podien assumir les funcions d’una orquestra simfònica. El 1928 Sacher creà també un Cor de Cambra que, juntament amb l’orquestra, seguí una trajectòria, marcada pel seu director, caracteritzada per la recerca en el camp de la música poc coneguda dels períodes preclàssic i contemporani. El repertori escollit era constituït, doncs, bàsicament per música dels segles XVIII i XX. L’Orquestra de Cambra de Basilea tingué un paper molt important en el camp de la música contemporània, perquè encarregà i estrenà obres dels principals compositors del segle XX, entre els quals cal esmentar B. Bártok (Música per a instruments de corda, percussió i celesta, 1937), F. Honegger (Jeanne d’Arc au Bûcher, 1938), B.J. Martinu (Double concerto, 1940), G.F. Malipiero (Simfonia núm. 6, 1949), P. Hindemith (Symphonie "Harmonie du monde", 1952), F. Martin (Études pour cordes, 1956), B. Britten (Cantata academica, 1959), P. Boulez (Figures, Doubles, Prismes, 1964), H.W. Henze (Concert per a violí, núm. 2, 1972) o E. Varèse (Deux Essais, 1986).