Bernard Balet, Jean Batigna, Lucien Droeller, Jean Paul Finkbeiner, Claude Ricou i Georges Van Gucht tocaven en l’Orquestra Municipal d’Estrasburg i en l’ORTF, les programacions de les quals els posaren en contacte amb la música del segle XX. Aquest fet, juntament amb la influència de Pierre Boulez, els dugué a creure en la necessitat de crear un grup de percussió amb la voluntat d’afavorir l’establiment d’un repertori per a aquest tipus de formació, inexistent fins al moment. Així nasqué el Grup Instrumental de Percussió, que posteriorment esdevingué Percussions d’Estrasburg. Ràpidament atragueren l’interès de compositors com O. Messiaen, I. Xenakis o F.B. Mâche, que compongueren peces especialment per a ells. L’any 1967 E. Varèse els autoritzà a interpretar la seva obra Ionisation, malgrat que originalment estava escrita per a tretze percussionistes. El 1996 el grup experimentà un canvi profund. Amb la formació totalment renovada -J.P. Bernard (1985), C. Ferrier (1992), B. Lesage (1992), K. Nakamura (1981), F. Papirer (1996), O. Tzschoppe (1992)-, els nous components del grup -que poden tocar fins a 104 instruments diferents- afrontaren un projecte que inclou l’enregistrament del repertori inicial de la formació, l’encàrrec d’obres a compositors contemporanis i la col·laboració amb el teatre, la dansa (Même soir, 2000) i altres grups musicals. També s’han plantejat una profunda reflexió sobre els recitals de percussió i preveuen l’exploració del món de la música electrònica aplicada als seus instruments.