La ciutat tenia una bona tradició musical i artística, especialment a partir dels marcgravis Frederic Hohenzollern i Guillermina de Prússia (germana de Frederic el Gran), els quals a mitjan segle XVIII construïren una bella òpera barroca de fusta -que es conserva-, obra dels germans Bibiena, i altres luxosos edificis. R. Wagner havia intentat bastir un teatre dedicat a la seva música a Munic, sota el patrocini de Lluís II de Baviera, però el recel dels súbdits davant la prodigalitat reial portà a l’abandó del projecte. El 1871 el compositor alemany convencé les autoritats de Bayreuth de cedir-li els terrenys per a la construcció del seu Festspielhaus ('teatre dels festivals'), en un turó pròxim a la ciutat, amb una concepció teatral nova i revolucionària, per a poder produir el cicle de L’anell del Nibelung. Es dugué a terme una subscripció internacional entre els devots wagnerians, i les obres s’iniciaren el 1872, però només l’ajut de Lluís II permeté acabar-les. Wagner hi aplicà les seves teories sobre el drama musical i feu construir un teatre de fusta i maó, molt poc ornamentat, amb una graderia d’inspiració grega que permet la visibilitat a tots els espectadors (en total, 1 800 places). L’acústica és extraordinària, en bona part a causa del fossat -no visible des de la sala- excavat sota l’ampli escenari, on se situa l’orquestra, gràcies al qual la veu dels cantants no queda ofegada pels poderosos instruments wagnerians i l’atenció del públic es concentra en l’acció dramàtica. Inaugurat el 1876 amb L’or del Rin -pròleg de la Tetralogia - davant els grans músics, magnats i intel·lectuals d’Europa, la primera temporada comportà tanmateix un fort dèficit i no hi hagué representacions fins a l’estrena de Parsifal el 1882. L’any següent morí Wagner, i la seva vídua, Cosima, prengué amb mà ferma la direcció dels festivals, que se celebren a l’estiu i presenten, des d’aleshores, totes les obres del músic, llevat de les de joventut. Propietat de la família Wagner (que construí també a Bayreuth la seva residència, "Wahnfried"), la direcció del Festival continuà amb el seu fill Sigfried (190830), la vídua d’aquest, Winifred (193134), la qual tingué una estreta relació amb Hitler i el seu règim, els nets Wieland i Wolfgang (1951-66) i, des del 1966, Wolfgang tot sol arran de la mort de Wieland, gran renovador de la dramatúrgia wagneriana i de l’òpera en general. Sempre mantenint una qualitat musical de primer ordre -és impossible citar els directors i intèrprets que han passat pel Festival-, els primers quaranta anys foren de fidelitat a ultrança a les intencions del compositor. Els anys trenta del segle XX representaren ja una certa modernització, però fou Wieland, el gran innovador, qui subratllà el valor simbòlic i universal de l’obra wagneriana despullant-la de la càrrega naturalista i anecdòtica inicial. El Bayreuth modern es caracteritza per l’obertura a les orientacions de les noves dramatúrgies europees (destaca la produció de la Tetralogia de P. Chéreau i P. Boulez del 1976), sense por de la polèmica. Els Festivals Wagner se celebraren a Barcelona el 1955, ciutat on causaren un gran impacte.