Finalment s’instal·là a l’edifici conegut com el Palais Garnier -nom del seu arquitecte, Charles Garnier-, projectat sota la iniciativa de Napoleó III i dins el pla de remodelació urbanística de G.E. Haussmann, que fou inaugurat el 1875. És una de les construccions més grans i famoses del seu gènere, de gran sumptuositat, en l’estil característic del Segon Imperi, amb abundant decoració pictòrica i escultòrica (destaca el grup de La Danse, de J.B. Carpeaux). Té una imposant façana amb una llotja de columnes corínties i una gran cúpula. L’extraordinària escalinata porta al Grand Foyer, decorat per Baudry (al·legories de la música), i a la sala principal en forma de ferradura -cinc pisos amb llotges i capacitat per a 1 900 espectadors-, decorada modernament (1964) per Marc Chagall. Hi ha altres foyers, la rotonda dita Salon du Glacier, una important biblioteca museu, etc. La història artística d’aquesta institució està estretament lligada a l’evolució de l’òpera francesa. Disposa d’una prestigiosa orquestra estable i d’un famós cos de dansa. Des del 1989, en depèn l’Opéra Bastille, a la plaça parisenca d’aquest nom, edifici modern obra de l’arquitecte Carlos Ott, amb una capacitat de 2 700 butaques i una avançada tecnologia en els seus equipaments.