És seu de tres importants cossos estables: The Royal Ballet, The Royal Opera i els Chorus and Orchestra of the Royal Opera House. El primer edifici, inaugurat el 1732 com a Theatre Royal at Covent Garden en terrenys d’un antic convent, fou construït a iniciativa de l’empresari teatral John Rich, que tingué un gran èxit amb The Beggar’s Opera, de John Gay, la primera òpera que s’hi representà. Durant els primers cent anys hi predominà el teatre i la pantomima, encara que s’hi estrenaren diverses òperes de J.F. Händel. Destruït per un incendi el 1808, es reedificà immediatament i continuà alternant òpera, ballet, teatre i altres espectacles. Amb el nom de Royal Italian Opera, el 1847 es reobrí, remodelat, amb la companyia procedent de Her Majesty’s Theatre de Haymarket. Incendiat de nou el 1856, Edward Barry dissenyà el tercer i actual edifici, inaugurat el 1858, que segueix l’estètica dels grans teatres d’òpera de l’època: ampli i sumptuós, amb 2 250 places. Des del segon terç del segle XIX esdevingué un dels primers teatres operístics d’Europa, amb predomini de l’òpera italiana i francesa i la presència dels millors cantants del món. El 1892 es convertí en la Royal Opera House, i aquell mateix any s’hi estrenà la Tetralogia wagneriana, dirigida per G. Mahler. Durant la primera meitat del segle XX hi tingué un paper decisiu el director d’orquestra Thomas Beecham, que introduí Richard Strauss i W.A. Mozart i, amb la interpretació de Conxita Supervia, recuperà G. Rossini. Des de la represa del 1946 s’hi han estrenat els grans autors del segle XX, tant anglesos -B. Britten- com de la resta d’Europa -C. Debussy, L. Janácek, A. Schönberg, A. Berg, H.W. Henze, etc.-, i hi han intervingut els cantants i directors més destacats. El 1999 fou modernitzat i ampliat pels arquitectes Jeremy Dixon i Ed Jones, i s’hi ha integrat bona part de la magnífica estructura de ferro i vidre del Floral Hall, que Barry havia bastit al costat del teatre, i que s’utilitza com a espaiós i lluminós foyer.