Bastit entre el 1820 i el 1824 segons plans d’Aleksandr Mikhailov i Osip Bove -urbanitzador del sector després de la guerra de Napoleó-, fou reconstruït i ampliat el 1856, arran d’un incendi, per l’arquitecte Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialitzat en teatres d’òpera (feu també el Mariinskij de Sant Petersburg, que ha estat el gran rival històric del Bol’šoj). La gran sala, de cinc pisos i luxosa ornamentació, té una capacitat de 2 153 localitats. El seu origen es remunta a una companyia teatral formada el 1776 pel fiscal moscovita P’otr Urusov i per Mikhail Medoks, la qual el 1780 s’establí a l’actual indret, en el denominat Teatre Petrovskij, que s’especialitzà aviat en el camp operístic i que s’incendià el 1805. El 1806 passà a formar part dels Teatres Imperials, i el 1825 s’inaugurà el nou edifici -que aviat rebé el nom de Bol’šoj ('gran')- amb la féerie pantomima El Triomf de les Muses, d’Aleksej Verstovskij, compositor i intendent del teatre. Hi tingué un paper destacat la lírica russa, amb M. Glinka com a primera figura estel·lar, i aviat s’hi introduí també l’òpera italiana i la francesa. Una altra figura decisiva fou P.I. Cajkovskij als darrers decennis del segle XIX, amb les seves extraordinàries òperes i ballets -gènere aquest darrer que ha donat el prestigi més gran al teatre-, sense oblidar M. Musorsgskij, N. Rimskij-Korsakov o A. Borodin. Amb la Revolució Russa, s’hi integrà (1919) K. Stanislavskij, gran renovador de la dramatúrgia de l’òpera, que hi creà l’Òpera-Studio el 1924. És impossible detallar les grans figures del cant, ballet, directors d’orquestra i d’escena, coreògrafs, que han fet famós el Teatre Bol’šoj arreu. Formen els seus cossos estables 120 cantants solistes i 140 al cor, 253 ballarins, 262 instrumentistes a l’orquestra, etc., amb una nòmina de quasi 2 500 persones. El seu repertori inclou vint-i-cinc òperes i vint-i-cinc ballets.