Rebé el nom del fènix en al·lusió a la superació dels problemes legals que tingué l’empresa per a la seva construcció, enfrontada al nou Teatro San Benedetto, refet després de l’incendi del 1774. Inaugurat el 16 de maig de 1792 amb I giuocchi d’Agrigento, de G. Paisiello i llibret de C. Pepoli, adquirí una gran reputació a tot Europa, i s’hi estrenaren obres de G. Rossini, V. Bellini i G. Donizetti. El 1836 fou destruït per un incendi i l’any següent es reinaugurà a partir del projecte dels germans Meduna i amb decoració de Tranquillo Orsi, que hi feu predominar el color blau i el dotà de gran luxe i refinament. G. Verdi hi estrenà cinc òperes, entre les quals La Traviata (1853). El teatre acollí grans cantants, però l’orquestra i el cor eren mediocres i el públic, molt conservador, propicià fracassos sonats que afavoriren que la Scala de Milà li prengués la primacia. El 1936 esdevingué un ens autònom, i acabada la Segona Guerra Mundial recuperà molt de prestigi gràcies a la qualitat de les produccions i a la sensibilitat per l’obra del segle XX: Festivals de Música Contemporània, estrenes d’I. Stravinsky, B. Britten, L. Nono, L. Berio, G.F. Malipiero, S. Bussotti, S. Prokof’ev, etc. El teatre fou destruït novament pel foc al gener del 1996, dos anys després de l’incendi del Liceu, i la seva reconstrucció segueix un ritme molt lent. Mentrestant, les representacions es fan al Teatro Malibran, al centre de la ciutat, i a Palafenice (Mestre).